L'autoservei o terminal postal IBM estava programat per la venda d'ATMs o segells de valor variable (tipus Klüssendorf) i targes postals prefranquejades, i estava equipat amb una bàscula de tarificació segons el pes i destinació. També podia oferir informació sobre serveis postals i telegràfics, filatèlia, nous productes, tarifes, codis postals, xarxa d'oficines, publicacions i anuncis.

El terminal de comunicacions AT&T incloïa un scanner i s'hi podia enviar un gir postal o telegràfic (ordinari o urgent), transmetre un fax o un telegrama nacional o internacional, així com sol·licitar l'adquisició de sèries filatèliques. També podia subministrar la mateixa informació que el terminal postal i operacions més complexes encara, com seguiment de Postal express, formular reclamacions, suggeriments i altres consultes.

En total s'havien d'instal·lar fins un total de 100 màquines d'autoservei (50 de cada tipus, amb una inversió de més de 700 milions de pessetes) en 10 províncies espanyoles; províncies d'alta densitat demogràfica o important infrastructura turística, oficines amb un alt volum d'admissió, centres comercials, aeroports i estacions de ferrocarril, i indrets on l'atenció al públic era insuficient. 
En qualsevol d'aquests autoserveis es podia pagar amb monedes i bitllets, però teòricament també amb targes de crèdit, i facilitaven un rebut de la compra efectuada.

Finalment no s'instal.laren totes les màquines previstes i, segons sembla, van tenir molts problemes de funcionament i manteniment ; tot un fracàs que acabà amb la retirada de totes les màquines instal.lades per la geografia espanyola.